La litúrgia de la festa de Tots Sants parla del nostre origen: Existim com a fruit de l’amor del Pare, que ens ha fet fills seus. També recorda el destí que esperem: La trobada amb aquest Pare que ens farà créixer fins a fer-nos semblants a ell.
Tan important com saber d’on venim i cap on anem, és conèixer com hem de viure cada dia. La nostra vocació és de ser sants, o fills dignes de l’amor amb què el Pare ens estima. És el camí de les benaurances que Jesús, el Fill, proposa i que són el retrat de la seva existència. Déu ja regna en el cor d’aquelles persones que trien el camí de la pobresa, contrari a l’autosuficiència. Que, a la llum de la paraula de Déu, alimenten el desig de viure segons la voluntat del Pare. I que no es fan enrere quan experimenten rebuig o persecució semblant a la que Jesús va patir.
L’alegria de l’elecció porta també a l’acció de gràcies per tot el que l’amor de Déu ha fet i fa en tantes persones «de tota nacionalitat, races, pobles i llengües». L’existència dels seguidors de Jesucrist passa per «grans tribulacions», però compta amb la presència de Déu, que condueix a la vida en plenitud.
Però també celebrem el dia 2 el dia de tots els fidels difunts. Aquesta festa per influència del monestir de Cluny al S. XI, en aquest dia preguem per tots aquells que ens han trasmés la fe i que ja descansen en el Si de la misericòrdia del Pare.
Recorde’m pregar per tots aquells que ja han mort amb algun respons o alguna pregària per el seu repós etern.
Els tocs d’aquest dia seran:
31 d’Octubre
– 18h Repic de Festa i volteig
1 de Novembre
– 11h Tres voltejos com avís de Missa
– A la missa: Glòria, Consagració i volteig final
– 18h Toc de Difunts i mig vol de campanes
2 de Novembre
– 11h Tres avisos de Missa de Difunts amb mig vol
– Al acabar Mig vol de campanes